La presentació
daniellemacia | 20 abril 2015Sempre he tingut molt mala presentació a l’hora d’entregar treballs o deures. Tinc mala lletra, no deixo marges, no utilitzo regle per subratllar el títol…
Sé que podria millorar la presentació sense masses problemes, però sempre he trobat que donar-li tanta importància a l’aparença de les coses i no al contingut és una cosa bastant trista que passa molt sovint en la nostra societat.
Prefereixo mil vegades conèixer una persona intel·ligent amb idees interessants i opinions significatius que una persona guapa. Penso lo mateix amb els treballs; prefereixo passar-me el temps fent els exercicis i pensant, que no passant les coses a net amb lletra perfecta. Segurament els meus professors argumentarien que és només que sóc vaga, i admeto que això forma una petita part, però sincerament crec que donar-li tanta importància a una cosa tan superficial és una cosa veritablement dolenta.
No penso canviar la meva presentació. Es podria dir que és una mena de protesta, però per mi és important, i sacrifico uns punts de les meves notes per aquesta protesta.
Danielle
Danielle,
Certament, massa sovint donem molta importància a les aparences i oblidem els continguts, i això, en algunes circumstàncies resulta molt empipador. Jo diria que és natural que ens comportem així perquè, al cap i a la fi, l’aparença, el més superficial, són el primer que ens arriba. És el menys important però també el més immediat. Imagino que aquesta és la única justificació de donar importància a l’aspecte de les persones i de les coses: El seu aspecte extern ens convida a apropar-nos o les fa indiferents o fins i tot genera rebuig. Com si fos una porta oberta que invita a passar o una porta tancada que cal forçar per entrar.
Fas una reflexió força interessant.
Josep Maria